Infertilitat masculina: què s'estudia i per on es comença

Es parla d’infertilitat quan una parella no aconsegueix un embaràs després d’un any de relacions sense mètodes anticonceptius. En aproximadament la meitat dels casos hi ha un factor masculí, sol o combinat amb un factor femení. Per això l’estudi s’ha de fer en els dos membres de la parella, alhora.

Què inclou l’estudi

La valoració urològica parteix de tres elements:

1. Història clínica: antecedents de criptorquídia, infeccions, cirurgies inguinals o testiculars, tractaments oncològics, medicació i hàbits.
2. Exploració física, que permet detectar per exemple un varicocele o alteracions del volum testicular.
3. Seminograma, la prova bàsica. Analitza el nombre, la mobilitat i la forma dels espermatozoides. Convé repetir-lo abans de treure conclusions, perquè els resultats varien d’una mostra a una altra.

Proves complementàries

Segons els resultats, es pot completar amb analítica hormonal, ecografia escrotal o estudi genètic.

Causes freqüents i tractables

• Varicocele: dilatació de les venes de l’escrot. És la causa corregible més habitual.
• Alteracions hormonals, inclosos els dèficits de testosterona.
• Obstruccions de la via seminal.
• Infeccions genitourinàries.

Hàbits que hi influeixen

També hi influeixen factors modificables: tabac, alcohol, sobrepès, calor local mantinguda i alguns fàrmacs.

Quan consultar

Si després d’un any no arriba l’embaràs, o abans si la dona té més de 35 anys o hi ha antecedents urològics rellevants. L’estudi és senzill i poc invasiu, i en molts casos identifica una causa sobre la qual es pot actuar.