Nivells baixos de testosterona: símptomes i quan mesurar-la
Símptomes del descens de testosterona, quan té sentit mesurar-la en sang i què significa realment el resultat.
Escrit i revisat perAntonio Rodríguez Casado · COMG 17-4665
Última revisió mèdica: 1 d’agost del 2026

La testosterona és la principal hormona sexual masculina. Intervé en la massa muscular i òssia, en la producció d’espermatozoides, en el desig sexual i en l’estat d’ànim. Els seus nivells baixen de manera natural i gradual amb l’edat, però un descens simptomàtic no és una cosa que s’hagi d’acceptar sense més: es pot estudiar.
Símptomes que fan sospitar
Són inespecífics, i aquest és el problema: s’atribueixen amb facilitat a l’estrès o als anys. Els més freqüents són la disminució del desig sexual, la disfunció erèctil, el cansament persistent, la pèrdua de massa muscular, l’augment de greix abdominal i els canvis d’ànim o de concentració.
Com es mesura
Amb una analítica de sang. Dos detalls importants:
L’hora importa
La testosterona segueix un ritme diari i és més alta al matí, així que l’extracció s’ha de fer a primera hora, idealment en dejú.
Un sol resultat no n’hi ha prou
Si surt baix, es confirma amb una segona determinació abans de plantejar res.
Què s’estudia després
Quan es confirma, es completa l’estudi amb altres hormones per saber si l’origen és al testicle o a la hipòfisi.
Què fer amb el resultat
Un valor baix aïllat, sense símptomes, no és en si una indicació de tractament. I a l’inrevés: els símptomes amb testosterona normal obliguen a buscar una altra causa. El tractament substitutiu, quan està indicat, requereix descartar abans contraindicacions i fer seguiment periòdic, inclosa la vigilància de la pròstata.
És a dir: la testosterona es mesura quan hi ha símptomes, es confirma abans de tractar i es tracta sempre amb control mèdic.
Aquest article té finalitat divulgativa i no substitueix una consulta mèdica. Cada cas requereix una valoració individual.



